univers privat

Passar-se la llengua per la comissura dels llavis i
trobar minúsculs bocins de petó entre les restes del naufragi d’un croissant en
un mar de suc de pinya. Embastar records amb fil de flaire de bunyols. Descobrir
cristalls de sucre, de llibres i poesia enganxats entre els dits. Obrir una
agenda inexistent i apuntar amb tinta invisible una cita a cegues amb la
imaginació. Comptar mentalment els sospirs del pensament… I continuar
escrivint infinitius a l’esquena infinita del temps.

[@more@]

Tweet

Aquesta nit, mentre dormia, un exèrcit de monosíl·labs
ha envaït la meva ment de forma pacífica. No hi ha hagut víctimes. Els
presoners, tots els “ell” que hi havia al meu cap, avancen derrotats pel camí
de sortida del pensament mentre les tropes vencedores prenen el control i s’estenen pel territori del
meu cervell. Des de llavors, no puc fer res més que pensar en mi i en tu. Però ja m’està bé.

[@more@]

Tweet

Diari 1918, J. V. Foix

Ahir a la nit…

"Ahir a la nit, al desguàs de les barques, al peu del Rec de Canet, miràvem, escafandrers neòfits, les noies ajustades en un planell submarí d’algues lascives. Les arponàvem, inhàbils, quan la lluna, amb frescors de llàntia, ens va fer encauar tots tremolosos. Vam perdre els guants de nit a la timba cremosa de llurs cossos."

Olor de vell i sabor a besada es barregen a les seves pàgines. M’agrada.

[@more@]

Tweet

Amb una simple paraula. Amb un gest. Amb una
mirada. Amb un somriure. Amb una cançó. Amb un petó. Amb una flor. Amb un
detall sense importància.

Desfer-se. Com la xocolata en fregar els llavis, en tocar la llengua. Deixar
anar aquesta dolçor que s’amaga als porus de la pell. Regalimar petites ones de mel. Perles de color ambre. [@more@]

Tweet

En aquest temps en què sembla que l’amor viatja
sense equipatge, ens sorprèn quan es descuida intencionadament el raspall de
dents al nostre lavabo.

[@more@]

Tweet

Es busquen sota els llençols mentre les
paraules dormen. En la foscor d’una habitació suau de parets de cotó, tanquen
els ulls i les mans es troben com si ho haguessin fet les seves mirades.
Resseguir el contorn del rostre, besar els llavis amb les puntes dels dits. El
palmell acarona la corba de l’espatlla, una esquena que no acaba, la llargada
de les cames, la suavitat del pit. Tornen a descobrir els cossos ja sabuts en contemplar-los amb el tacte de la mirada d’unes mans que es confonen entre les
ombres de la nit.

I s’estimen com si fos la primera vegada,
deixant esteses infinitat d’imatges sensorials sobre el llit, sobre la roba
humida de desig.

[@more@]

Tweet

La noche desnuda a los amantes que se abrazan por primera vez, dejando al
descubierto cicatrices de antiguas heridas de guerra. Souvenirs sin encanto de batallas libradas contra el amor.

Pese a volver a amar en tiempos de paz y presumirlas ya sanadas, todavía les duele al tocarlas. En su interior permanecen aún abiertas y, por ellas, se
escapan fantasmas sin sábana blanca que buscan su sitio en un pasado que
acecha, que espera a la vuelta de la esquina para convertirse en presente
durante un instante fugaz. Sus cuerpos son entonces arenas movedizas y se hunden lentamente el uno en el otro, ahogando su pánico y encontrando consuelo.

[@more@]

Tweet

Dissabte a la nit. Plou. Aparta les cortines
per acaronar amb la mirada les escates argentades que formen la pell dels carrers
molls. Un calfred de solitud li recorre l’esquena.

Tot d’una obre l’armari, tria un vestit maco,
s’arregla els cabells, un toc de maquillatge… Posa cura en no descuidar cap
detall perquè el mirall li digui que és bonica.

El sopar és a punt. Ha arribat el moment: tria un dels millors records que
té d’ell i el convida a seure amb ella a taula mentre obre una ampolla de bon
vi. I omple les dues copes per brindar per una vetllada perfecta.[@more@]

Tweet

Postals des de l’exili

forçós del desamor.

Paraules esculpides

en miralls d’aiguamarina.

Ulls de clorofil·la

esgrogueïts per la tardor.[@more@]

Tweet

Cuinar a foc lent, molt lent.

Descobrir, sota una capa de sal, una carn
tendra i saborosa que es desfà en tocar la teva boca.

Sadollar la teva fam. Repetir fins a la
sacietat.

Aquesta nit formo part del menú. En sóc el plat principal.[@more@]

Tweet