Regala’m despertars embolicats amb paper fet
d’estones ja compartides i reciclades.
Treu-me del son, rescata’m de la nit per
tornar-te a trobar a dins i esclatar a les puntes dels dits. I, sense obrir els
ulls, esborrar plegats el soroll de rellotge que fereix el silenci d’un matí de
diumenge amb les seves busques esmolades.
[@more@]
Els diumenges són silenciosos i solitaris. Els diumenges són per ratllar-se.
M’encanta això de les busques esmolades! Fereix els minuts, les darreres gotes de son, la primera consciència del matí…
Aix… Besets, bitxo!!!