despertars

Regala’m despertars embolicats amb paper fet
d’estones ja compartides i reciclades.

Treu-me del son, rescata’m de la nit per
tornar-te a trobar a dins i esclatar a les puntes dels dits. I, sense obrir els
ulls, esborrar plegats el soroll de rellotge que fereix el silenci d’un matí de
diumenge amb les seves busques esmolades.

[@more@]

Quant a bitxo

El meu espai. El meu racó. Allà on puc respirar. Sensacions breus que prenen forma de poemes o d\'escrits curts. Tot allò que sento, ho trobaràs al meu univers privat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: despertars

  1. Els diumenges són silenciosos i solitaris. Els diumenges són per ratllar-se.

  2. Octubrina diu:

    M’encanta això de les busques esmolades! Fereix els minuts, les darreres gotes de son, la primera consciència del matí…

    Aix… Besets, bitxo!!!