Relacions. Històries. Intenses, avorrides, divertides,
de por i terror, infantils, llargues, curtes, d’intriga, de ciència-ficció… Unes
s’escriuen en masculí. Altres, en femení. La majoria, en singular encara que
també n’hi ha que, mentre es van escrivint, furtivament –o no-, es pensen o es
desenvolupen en plural. Els més originals hi barregen tots quatre elements
sense ordre ni concert i així els va. I també n’hi ha d’altres que,
independentment del seu nombre o gènere, senzillament no passen de la primera
pàgina.
Jo, ara per ara, prefereixo que el protagonista de les
meves històries sigui un home. Això sí, masculí i ben singular.
[@more@]
Comparteixo el teu desig, bitxo. I desitjo que se’t compleixi, i així puguem trencar el tòpic aquell que deia “tots els homes són iguals”.
jejeje! jo també prefereixo el singular! ara, això si, en el meu cas millor el femení singular com a protagonista de les meves històries!