Arxiu mensual: octubre de 2006

La bitxo arreplega el títol, la imatge de la portada i poca cosa més. No es pot endur els quatre-cents seixanta batecs d’aquest univers que va veure la llum fa quasi bé dos anys, en un altre indret, en un … Continua llegint →

Pren un llibre, un dels seus preferits, aquell que tantes vegades ha llegit, i l’obre, aspirant amb delit l’olor que desprenen les seves pàgines. Li agrada pensar que hi ha una mica d’ella impregnat en aquell aroma. Acarona els fulls … Continua llegint →

Regala’m despertars embolicats amb paper fet d’estones ja compartides i reciclades. Treu-me del son, rescata’m de la nit per tornar-te a trobar a dins i esclatar a les puntes dels dits. I, sense obrir els ulls, esborrar plegats el soroll … Continua llegint →

Sona la música. Banda sonora tacada de tinta i de cafè que, inevitablement, la duu cap a ell. A trobar-lo entre carícies de llençol i edredó en un vespre fred. I els àngels corren a amagar les seves ales. Mentre … Continua llegint →

Relacions. Històries. Intenses, avorrides, divertides, de por i terror, infantils, llargues, curtes, d’intriga, de ciència-ficció… Unes s’escriuen en masculí. Altres, en femení. La majoria, en singular encara que també n’hi ha que, mentre es van escrivint, furtivament –o no-, es … Continua llegint →

“Mama, saps què vol dir la tardor? És quan plou…” Sí, fill meu. La tardor és quan plou en una tarda grisa i ja no agraïm aquella fresca que fins fa poc ens alleujava de la xafogor. És quan la … Continua llegint →

Voldria explicar-li una rondalla abans d’anar a dormir, quan jeu ja dins del seu llit, petit com ell. Perquè la son l’aculli entre fades, gegants, porquets, sardines, cotxes de joguina i totes les seves marques, llunes que piquen l’ullet, un … Continua llegint →

No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar. No cal que piquis … Continua llegint →

Madruga aún sabiendo que no amanecerá más temprano. Se viste despacio porque tiene prisa. Desayuna pan con pan –comida de tontos- porque su nevera está vacía. Hace mal tiempo pero le falta el ánimo para poner buena cara, cansado de … Continua llegint →

Voler cridar de ràbia, de tristor, d’eufòria, de dolor, de plaer desmesurat. I haver de reprimir-se. Contenir les emocions per manca de llibertat. La intensitat esdevé paraula per morir ofegada amb el revés de la mà.[@more@] Tweet