“Eva, estimada…”
“Sí, Pere?”
“Estic fent un cop d’ull a la llista de la
compra i hi he trobat dues errades. No hi posis “beicon”, amor. En català s’empra
“bacó” o “cansalada”. Jo, personalment, trobo més adient el darrer mot. No sé,
em sembla més nostrat. I, finalment, t’has descuidat el guionet de “dos-cents”
al pernil dolç. T’he explicat la norma tantes vegades i mai te’n recordes!”
Bla, bla, bla…
Sempre fa igual. Fins i tot la corregeix quan parla. A totes hores. I està
farta de viure pendent del diccionari; d’anar a mercat amb la llista de la
compra corregida amb rotulador retolador vermell. “Així segur que ho recordaràs i el
proper cop no cometràs el mateix error”. Agafa el rotulador retolador i es dirigeix cap a
ell, disposada a remarcar en vermell, de forma ben clara i evident, l’error més
gran de la seva vida: casar-se amb un filòleg repel·lent.
[@more@]
Pobra Eva, la compadeixo. Encara que ara és ella la que té a la mà el retolador; ja res la podrà aturar.
Que bo, que bo, que bo! Però a tu no dóna temps de marcar-te res en vermell. Primer, perquè no cal: escrius impecablement, i segon, perquè ets una màquina. Quina producció la teva! I quin plaer seguir-te.
El ‘beicon’ no és ben bé cansalada, en tot cas cansalada fumada, les traduccions sempre són infidels i en coses gastronòmiques més, així que…
Quina ràbia més infernal. Que enregistri la llista de la compra en una gravadora amb la veu i llestos.
ais…
jo ho feia amb la llista de la compra de la meva mare… però ella ho volia, eh? així aprenia, dona…
(per cert, m’encanta el teu rellotge disfressat!)
Home, no tots els filòlegs són repel·lents… I hi ha gent que agraeixen que els corregeixis segons què.
Ara, corregir la llista de la compra em sembla quasi malaltís, si no t’ho han demanat.
jajajaja ostres quina ràbia fa això de que t’estiguin sempre corregin per tot!
Ostres, que fort, a mi també fa quasi dos anys una correcció que vaig fer em va canviar la vida en certa manera!
És curiós, perquè és la segona vegada que em sento molt identificada amb alguna cosa que dius, bitxo. Aquella nota de quan marxaves i descongelaves un ‘t’estimo’ del congelador també se’m feia molt propera.
fantàstic.
jejejejejejej
filòlegs repelents, dels nassos. ;P
ptons.
* Peix del Mar, Air Jordans va dir: no pots veure les meves llàgrimes …