Arxiu mensual: setembre de 2006

Passar-se la llengua per la comissura dels llavis i trobar minúsculs bocins de petó entre les restes del naufragi d’un croissant en un mar de suc de pinya. Embastar records amb fil de flaire de bunyols. Descobrir cristalls de sucre, … Continua llegint →

Aquesta nit, mentre dormia, un exèrcit de monosíl·labs ha envaït la meva ment de forma pacífica. No hi ha hagut víctimes. Els presoners, tots els “ell” que hi havia al meu cap, avancen derrotats pel camí de sortida del pensament … Continua llegint →

Diari 1918, J. V. Foix Ahir a la nit… "Ahir a la nit, al desguàs de les barques, al peu del Rec de Canet, miràvem, escafandrers neòfits, les noies ajustades en un planell submarí d’algues lascives. Les arponàvem, inhàbils, quan … Continua llegint →

Amb una simple paraula. Amb un gest. Amb una mirada. Amb un somriure. Amb una cançó. Amb un petó. Amb una flor. Amb un detall sense importància. Desfer-se. Com la xocolata en fregar els llavis, en tocar la llengua. Deixar … Continua llegint →

En aquest temps en què sembla que l’amor viatja sense equipatge, ens sorprèn quan es descuida intencionadament el raspall de dents al nostre lavabo. [@more@] Tweet

Es busquen sota els llençols mentre les paraules dormen. En la foscor d’una habitació suau de parets de cotó, tanquen els ulls i les mans es troben com si ho haguessin fet les seves mirades. Resseguir el contorn del rostre, … Continua llegint →

La noche desnuda a los amantes que se abrazan por primera vez, dejando al descubierto cicatrices de antiguas heridas de guerra. Souvenirs sin encanto de batallas libradas contra el amor. Pese a volver a amar en tiempos de paz y … Continua llegint →

Dissabte a la nit. Plou. Aparta les cortines per acaronar amb la mirada les escates argentades que formen la pell dels carrers molls. Un calfred de solitud li recorre l’esquena. Tot d’una obre l’armari, tria un vestit maco, s’arregla els … Continua llegint →

Postals des de l’exili forçós del desamor. Paraules esculpides en miralls d’aiguamarina. Ulls de clorofil·la esgrogueïts per la tardor.[@more@] Tweet

Cuinar a foc lent, molt lent. Descobrir, sota una capa de sal, una carn tendra i saborosa que es desfà en tocar la teva boca. Sadollar la teva fam. Repetir fins a la sacietat. Aquesta nit formo part del menú. … Continua llegint →