Arxiu mensual: juliol de 2006

Amb la pedra vellai silenciosa.Amb els carrerslluents,entapissatsde llambordes. Senzillament,marfondre’s. Amb aquest cel.Amb tu.Amb Girona. [@more@] Tweet

Aquest matí m’ha despertat una sorpresa amb sabor a tu dins d’una bombolla de sabó. Esclatant en fregar la meva pell, deixant anar l’ànsia i el desig, desvetllant els sentits, obrint una nova porta al plaer. Aquest matí he estat … Continua llegint →

Mal de cap. Ressaca estranya. Resultat de beure del licor de la teva essència durant vint-i-quatre hores seguides. D’emborratxar-me de tu. Durant tot un dia sencer. [@more@] Tweet

“Nagligivaget”,li xiuxiueja des del pensament. Amb una veu que ell mai no sent. Mentre li fa petons d’esquimal.[@more@] Tweet

Juguem a llegir el futur en el pòsit del cafè d’aquest matí. A inventar il·lusions i esperances que ens esperin a la cantonada del temps. A llogar vides que no ens pertanyen durant uns instants. Let’s take a walk in … Continua llegint →

Quinze hores seguides. Quinze. De gelat amb sabor a complicitat i a fruita. D’acaronar la foscor d’un cine mentre decidien si pintaven o feien l’amor. De fer inventari de la vida tot cercant la quadratura del cercle d’una pizza. De … Continua llegint →

Sense designo hi ha paraulesi el paper esperainútilment.L’abraçada estretaescampa la vidaa les entranyesi les paraules restenno dites.Després,quan el llenguatge dels cossosdeixa pas al repòs,la paraula despertaper encendre encaraun nou desig. Remei Margarit, La paraula desperta [@more@] Tweet

Un monosíl·lab suspès d’un fil de veu invisible i una princesa amb cor de ventafocs. Un atrapasomnis i la suau carícia d’un conte. Somriu. Aquesta nit no necessita res més per deixar-se seduir per la son.[@more@] Tweet

Ets la sorra ardent,la fresca marinada.Ets aquesta olor de sal,de cos calent,d’espurnes d’aigua. Ets el cafè amb gela mitja tarda.Ets aquesta humitatindecent,el desig abrusadorque em puja per les cames. [@more@] Tweet

Estirar-se al sofà, alliberar-se dels límits de la pell, deixar-se anar, vagar pel sostre, no pensar en res. Durant un parell d’hores, sentir l’absència de moviment. Voler ser estàtua. Del Jardín Botánico, a poder ser. La estátua del Jardín Botánico … Continua llegint →