Arxiu mensual: juny de 2006

Qui no ha desfullat una margarida tot fent-li l’eterna pregunta? Joana Raspall, Les margarides Les margarideshan d’evitar respondre,per sobreviure. [@more@] Tweet

“Per resoldre aquest problema de parella, què seria millor, professor: emprar la regla de tres o un factor de conversió?” “Tant és, el procediment; independentment que feu servir l’un o l’altre, el resultat a aconseguir és el mateix: una dolça … Continua llegint →

Una brisa fresca, de marinada de tarda, se li acosta per besar el seu rostre, tot compartint un cafè amb gel amb la imaginació a la vora del seu mar particular. Contempla la terrassa i se l’imagina assegut en aquella … Continua llegint →

Desvetllada per un SMS que feia tres hores que havia d’haver arribat al seu destí (més val tard que mai, no?), llegeixo poesia i trobo uns versos que m’agraden en el silenci d’aquesta matinada. Màrius Sampere, Un dia vaig escriure … Continua llegint →

Vespre-nit d’estiu. Sessió de planxa a la cuina. Fa molta, molta calor i ella s’ha anat treient la roba peça a peça per alleujar la sensació de xafogor fins que resta quasi bé nua. Perles de suor li adornen el … Continua llegint →

Shhh… us parlaré en veu baixa, perquè no em puguin descobrir. Sóc un pensament de la bitxo que s’ha pogut escapar, d’amagat i durant uns instants, de la presó de la seva ment. Quin tipus de pensament, us preguntareu. Un … Continua llegint →

Ho havia intentat altres vegades, però sempre he acabat tornant. Aquesta vegada va de debò. Marxo definitivament. L’Univers privat m’ha esclatat a les mans… Gràcies a tots els que m’heu acompanyat durant tot aquest temps. Gràcies, de veritat. [@more@] Tweet

Va sentir com esdevenia fràgil com el cristall. I la por a trencar-se va fer que s’amagués dins una capsa de cartró folrada de seda. Un nou dia. Les llàgrimes vessades durant la nit han estovat la capsa, han xopat … Continua llegint →

Desencís, desencant, desil·lusió, desengany… El prefix des- torna a ser el denominador comú dels sentiments, torna a presidir les emocions cridant a les files del pensament verbs com desaparèixer, desmotivar, desesperar… [@more@] Tweet

Hi ha quatre arquetipus purs: el cretí, l’imbècil, l’estúpid i el foll. El que és habitual, però, és una barreja equilibrada de tots quatre. Umberto EcoViatjar amb un salmó (2000) (Nulla dies sine linea d’avui al Campus virtual de la … Continua llegint →