Arxiu mensual: maig de 2006

En un dia de continu estrès, aparca el cotxe en una zona blava i va a treure el corresponent tiquet al parquímetre. Fica les monedes, pitja el botó verd i, tot d’una, sent com sonen les primeres notes de la … Continua llegint →

Mehr als ein Gedichtist beispielsweise: Kein Gedicht,denn das Nichtgedicht lebtals sanfte Lauheit der Inspiration:Umweltgefühldes Tropfens im Wasser.Der Leib fühlt sich geborgen.Das Herz fühlt nichts.Die Waage ist ausgeglichen.Das Lot hängt still.Gedicht ist Zustand,den das Gedicht zerstört,indem esaus sich selber hervortritt. (Günter … Continua llegint →

Deixo el cotxe en un pàrquing de zona blava que em porta un agradable record. En aquell lloc perfectament quadriculat i estudiat, desproveït de tot encant, la lògica va fer els ulls grossos durant uns instants i vaig aprofitar per … Continua llegint →

Hi ha dies en què no saps si riure o plorar. Si dormir o despertar. Si dreta o esquerra. Si nen o nena. Si yin o yan. Si cuinar o anar de restaurant. Si peix o carn. Si davant o … Continua llegint →

Reneixo a mitjanitAbillada de crepè de somniEsperit lliuredins d’un lleuger vestitUn vermell de foc roentcolora els meus llavisI batega un cor salvatgea les puntes dels dits Somia’m per poder estimar-teDorm per desvetllar l’amorCavalcaentre ombres i miratgesPer abraçar un sospirAbans que … Continua llegint →

Lo reconozco. Es él quien me ha robado el corazón mientras me destornillaba de risa con su llave inglesa. Me llena la casa de humedades cuando intento enseñarle cómo se convierten las pesetas en euros, perdiéndonos entre los céntimos y … Continua llegint →

“Lo suyo es un problema de humedades. Se tendría que averiguar de dónde vienen. Son diez mil.” “Euros?”, replico jo, visiblement alterada. “No, pesetas. Sesenta euros, ¿no?. Perdone, pero es que todavía no me he acostumbrado a esto de los … Continua llegint →

Els nostres camins es van tornar a trobar un fred dia de gener després de tants i tants anys, quan ja havíeu esdevingut un simple record d’infantesa. Nevava com si aquell dia s’hagués de congelar el món i nosaltres amb … Continua llegint →

L’Home de Llauna està content. Ha aconseguit un cor de veritat, que batega, que estima, que sent… Es troba una mica malament, però. Com marejat. I el cos li grinyola. S’adona que li fa mal tot. Caldrà posar oli a … Continua llegint →

Despunta el dia, deixant entreveure les restes d’una batalla guanyada a l’amor. És hora de baixar del cel. Però no pot evitar aturar-se una estona en cada esglaó. I és que cada dia no es té l’oportunitat de poder acaronar … Continua llegint →