-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: abril de 2006
soledat
"La soledat és no tenir cap hora per esperar ningú" Joan Barril, Parada obligatòria [@more@] Tweet
la conxorxa dels miralls
Havia trencat un mirall. Ahir, al gimnàs. El va esbocinar en mil trossos per fer callar els companys i deixar d’una vegada de ser l’objecte de les seves burles i reptes estúpids. Però ell no era supersticiós. No gens. I … Continua llegint
varios
Es busca remitent desconegut per a intercanvi de paraules. Ofereixo possibilitat d’arribar a conversa. Abstenir-se menors d’edat, immobiliàries, addictes al sexe i polítics. Raó: la destinatària dels "sense assumpte" en blanc (ja en van tres quatre) [@more@] Tweet
roselles
En un tapís de blatneixen rosellesBen vermellesCom rosesde color de cor ferit Petites llengües de focSospirs de dracEsquitxen els campscom mil gotes de sang [@more@] Tweet
jurament
Després d’uns quants mesos de festeig, va arribar el dia en què es van jurar amor etern. Ella, serena. Ell, exultant de felicitat. Havia fet realitat allò que semblava impossible: casar-se amb aquella dona d’esperit lliure que havia arribat al … Continua llegint
lucero
La noche me ronda Con su negro mirar Con su sonrisa estrellada Me habla con calma Con el arte del amante Con la brisa de sus palabras Abrázame fuerte Oscurece mis miedos Ilumina mis anhelos Que quiero beber de tus … Continua llegint
Sant Jordi
Ha estat un Sant Jordi inoblidable. Primer, el llibre. Segon, el premi. El primer premi que rebo per un poema. El primer. I és especial. Com tots els altres primers cops: el primer amor, la primera carícia, el primer petó… … Continua llegint
parir
Està cansada. Molt cansada. Però no pot dormir. Massa emocions l’aclaparen encara. D’entre totes, en sobresurt una: el llibre. El té a les mans. L’acarona. Com si fos un fill acabat de nèixer. Com si acabés de parir. Sí, és … Continua llegint
ulls de mar
"Inclinado en las tardes, tiro mis tristes redes a tus ojos oceánicos" Pablo Neruda[@more@] Tweet
llibres vells
Hem hagut d’esperar una vida sencera per aprendre a interpretar els signes que el temps ha escrit en les nostres mans, ara ja gastades; al voltant dels ulls, adornant la seva mirada; als cabells, amb tinta de plata. Llegim, doncs, … Continua llegint