Arxiu mensual: març de 2006

Quan estic agobiada, acostumo a canviar algun moble de lloc, per no dir que acabo canviant la distribució sencera d’alguna habitació, del saló… Així em fa l’efecte que estic en un lloc nou. Avui li ha tocat a la plantilla … Continua llegint →

Sento que estic atrapada dins d’una gàbiaamb barrots de mil colors. No puc sortir d’aquest abocador d’ànsies, de pors,de ràbia,d’impotència, de dolorque és el meu cos. I el cor esclataLa veu que crida callaPer deixar pas a un plor silenciós. … Continua llegint →

Esquitxa el pensament amb mil imatges d’un llit on dos cossos confonien els seus límits salvatgement. Enredant-se sense esperes, sense preàmbuls ni protocols. És l’últim cop que es recrea en aquell record d’una sola tarda. El bressola uns instants al … Continua llegint →

Sé que t’amagues entre les lletres d’aquest llibre obert que és la meva vida. Per això m’agrada tant escriure. Omplir pàgines senceres amb laberints de paraules on et puguis perdre… i notar la teva presència. [@more@] Tweet

Els seus petons són freds. No tenen ànima. La van anar perdent a mesura que passaven els anys; a força d’anar besant llavis aliens, sense posar-hi cap esma ni sentiment. Ara que s’ha enamorat, vol recuperar aquells besos d’abans. I, … Continua llegint →

Sona el despertador i sent com aquell to molest forada els seus primers pensaments. Té mal de cap. Aquest cop no ha estat culpa de l’alcohol. Ressaca de desamor. [@more@] Tweet

Ulls que cremen. La vista, fixa en la pantalla. I jo em pregunto: es pot saber què esperes? Potser que la sensació de soledat s’avorreixi i marxi sense dir adéu… [@more@] Tweet

Plou mentre llueix el solAvui el cel em regala un arc iris sense cap colorSembla despenjar-se,balancejat pel vent que arriba del nordVent que em porta la carícia de les teves llàgrimes Jo també t’enyoro, amor [@more@] Tweet

Li agrada coquetejar. Sutilment. Amb cada mirada, amb cada paraula, amb cada gest. La feminitat la inunda, la desborda d’una forma tan intensa que imagina mil i una maneres de torturar fins al límit del plaer l’home que li segueix … Continua llegint →

Vénen de països llunyans, amb cultures diferents. Sense contaminació, innocents, i amb una curiositat desbordant per conèixer tot allò nou que els envolta. En aquest espai comú que compartim cada setmana, el mateix dia a la mateixa hora, fem volar … Continua llegint →