Arxiu mensual: desembre de 2005

Vull arrecerar-me d’aquesta freda solitudRefugiant-me en la corba del teu collI emborratxar-me de la teva olor Beure llargament d’aquell dolç licor Que traspua la teva veu serena Només vull perdre de vista el món Mentre enfonso els dits en la … Continua llegint →

Em feies riure quan disfressaves els matins de nits eternes Per poder estimar-nos sense mesura, sense principi, sense fi On hem deixat oblidats aquells diumenges interminablesamb què adornàvem el capçal del nostre llit? Començo a desfer un camí per trobar-nos … Continua llegint →

L’essència d’una nit de cap d’any es concentra en aquesta peça de Sade… Les seves notes fan reviure l’aroma d’un perfum que es barrejava en l’aire amb carícies contingudes a les puntes dels dits que somiaven el tacte d’una pell, … Continua llegint →

Ara que la misèria i l’opulència es donen la mà… Ara que la tristesa i l’alegria van de bracet a passejar… Ara que la realitat i la màgia intenten barrejar-se a parts iguals… Ara és temps de desitjar a tothom … Continua llegint →

No recordo a quin calaix vaig guardar l’ànimaAhir de matinadaAixí que pinta’m estels als ullsImaginaré que il·luminen aquesta miradaAra nua, despulladaQue forada els silencis mentre tota una vidaSe m’escapa de les mansSense temps per renunciar-hiSense temps per acomiadar-se… [@more@] Tweet

Sempre hem estat dos llibres obertsConec les teves pàgines, cada línia, cada mot que en tu hi ha escritI em pregunto com és que no m’entensÉs clar… mai t’has parat a pensar què passaria si m’aprenguessis a llegir? [@more@] Tweet

Obro la finestraQuan despunta el diaQuan s’ofega la nitDe vegades per inèrciaD’altres, amb posat encuriosit Quina sorpresa m’espera…Em farà somriure?O potser reviure?O, pel contrari, voldré morir? La vida és un calendari d’adventQue uns dies t’ofereix xocolata dolçaI, altres, amarg verí … Continua llegint →

"Tussi i digui trenta-tres…" Per a mi, a partir d’avui i fins d’aquí a un any, aquesta expressió ja té un cert sentit. No em caldrà anar al metge ni tossir. Només demana’m la meva edat… Per fi, ja són … Continua llegint →

Hi ha dies de color de caramel. Hi ha altres que deixen un regust salat. O de vegades amargant. Altres que t’acaricien amb la suavitat de la mel. I darrerament sovintegen els que són insípids. Sense color. Sense sabor. Sense … Continua llegint →

Avui he decidit que, per un moment, t’oblidaré Deixaré anar al vent els instants que vaig capturar en el temps Esborraré els senyals que l’amor va tatuar en llocs secrets Buidaré el calaix on guardava les promeses que no complies … Continua llegint →